En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
per a + el: per al
per a + els: per als
Per exemple:
Va [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
venen
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Tots venen en cotxe al convit.
En aquella botiga venen llegums a granel.
[...]
bota Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Té una bota de vi a casa, Hi ha nou botes al celler.
Posa't les botes.
La nena bota sobre el llit.
[...]
os
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Han nascut un os bru i una ossa polar al zoo.
S'ha trencat un os del braç.
Han estudiat l'ossa d'un dinosaure.
Ressegueix les os.
[...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
': fer el bé, els béns de la família;
quan és un adverbi: Balla bé;
quan és una conjunció: Vindrà ell o bé ella;
quan és una interjecció: Bé, hem guanyat!
S'escriu be, bens en els casos següents:
amb el significat d''anyell': un be negre, be al forn, Els bens pasturen;
quan és el nom de [...]
un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan [...]
